NO DIGUIS QUE VA SER UN SOMNI

Escoltant cançons que et tornen a temps passats, a aquelles èpoques que de cop et revenen a la memoria i que t'apareixen com si les haguessis viscut el dia anterior.
Canviar de vida cada "x" mesos o anys, aquest ofici és aixi: no tenir arrels enlloc, ser errant perpetu, nomada de la vida i acostumar-s'hi; que la gent amb qui has creat vincles s'oblidi de tu (i tu d'elles), que refacis el cami a cada pas, que la teva vida es converteixi en fer i desfer les maletes, que no puguis dir " vaig a casa", que tot sigui efimer (inclos els moments de felicitat).
Pero passejar pels carrers de Paris, sota la pluja, amb uns quants grams d'alcohol a la sang, escoltant musica i marxant d'una festa per no deixar-te temptar per aquell qui dies abans t'ha dit que necessitava prendre distàncies....la vida quoi!
I sempre amb unes persones al cor, aquelles que amb una sola mà les pots comptar, aquelles a qui mai els has dit T'ESTIMO quan calia, per por de ser refusat i sobretot aquella que per altra vegada consecutiva ha trencat en mil pedaços el teu cor.
Saps que aquesta vegada et costarà recuperar tots els troços, com cada vegada, l'unic és que de tant enganxar-los els pedaços es van fent cada vegada més petits i tardes més temps en reconstruir-lo de nou.
Podria haver estat tan fàcil!On han passat els dies en que passava la nit en blanc esperant-he a les set del mati, les nits al sofà endormint-nos mirant pel.licules que no ens interessaven, els moments on em passaves taps de suro amb missatges per sota la taula, les mirades creuades on els silencis parlaven a crits,els moments on ens amagavem als camerinos per dir-nos adéu, les tardes que passaves a casa, les fantasies, els cent missatges per dia; la nuisette que vaig comprar per realitzar la teva fantasia, on han passat les teves mans acariciant-me la pell, els llavis que em recorrien el cos, les dents que xovacen en els primers petons maldestres...? I per contra aqui estic, a Paris i sense tu, sense vosaltres, amb mi mateixa i intentant ser jo, i convencent-me cada dia que no pensaré en tu. No diguis que va ser un somni, perquè hauria desitjat no haver despertat mai.

THE WINNER TAKES IT ALL

http://www.youtube.com/watch?v=fOsKywf1A1A

Trapezista

Em fa gràcia la frase: " tot allo que té un començament, té un final".
Normalment la diem per donar-nos seguretat en els moments en que comencem a comprendre que no voldriem que s'acabés mai.

Tu i jo acabem de començar i, una vegada més, ja sento el final abans de començar, de gaudir, de conèixe'ns... i és gracios perquè just abans de tu no ho havia pensat i en canvi amb ell el final va ser com una decapitacio.
Tinc por...necessito que em donguis una seguretat... una colxoneta on sé que si caic no em faré mal...