"Tot canvia, res roman."
Quanta rao!!! només hi ha una cosa que roman sempre: TU. Quant de temps hem perdut? i perdent-nos en el temps, el temps ha acabat per fer-nos perdre. Has aparegut com una evidència! Avui, veient apropar-se el canvi, a dos dies d'un gir de tres-cents seixanta graus en la meva vida, m'he adonat que hauries de ser aqui, amb mi, en mi.
Ens vam veure a l'andana, vam pujar al mateix tren pero en vagons separats... I vam arribar tard a l'estacio d'arribada. Els passatgers que vam creuar eren banals, pures distraccions per fer-me adonar que, malgrat tot, el nostre desti era el mateix. "No diguis que va ser un somni" perquè t'esperaré cada dia a "mitjanit a Paris".
