dijous, 29 de novembre del 2012

ESPERA

Ha estat la fi del mon. Quan em van anunciar la noticia va ser una bomba directe per destruir-me.
Quan hi penso, he fet una mica de pitonisa perquè la fi del meu llibre no ha estat inventat, sino presagiat. I ha arribat el moment, el fatidic, en què la realitat m'és posada davant de la cara, perquè pugui reconèixer tots els detllas.El meu cor va deixar de batre una nit de mars, el que no em pensava és que li tinguessis tan poc respecte per esmicolar-lo.

I jo aqui...espero....espero els cinc mesos de la vostre espera....