UNUSUAL WAY

Et soudain tu n'est plus là.....soudain tu me manques....toi... Au prénom de guérrier, de vérité et honnêteté...tu n'es plus là...et pourtant tu es bien quelque part et on va se recroiser....mais...toi....toujours dans mes pensées...toujours là même si tu es loin... Je pense à tout ce qu'on aurait pu être toi et moi...en étant toi t moi...toi... Soudain...

INFIDELS

Segur que hi ha una llegenda (sempre n'hi ha alguna) que explica el primer home que va "enganyar" a la seva dona.
És Ben cert que provenim de móns diferents, de planetes diferents inclòs de galaxies diferents! Cert és que no es pot generalitzar però contra més observo més conclusions extrec del fet que els homes són per naturalesa infidels.
Les dones ens passem la vida buscant l'amor. No l'amor dels contes de fades perquè ja hem entès que no existeix però un amor que sigui recíproc, sa, estimulant, aquell que ens treu la gana i la son i el que ens imprimeix un somriure perpetu als llavis. Aquell que fa que inclòs els dies que plou et sembla que al món és primavera.

M'agradaria fer una estadística, saber quants dels homes que conec han estat infidels, per quina raó i com se sentien (amb la seva parella i la seva amant). Seria un bon exercici per intenter compredre i no caure en l'error de jutjar. Però tinc moltes preguntes de les quals m'agradaria tenir la resposta: és un ímpuls natural contra el qual no es pot lluitar? És un repte? És només sexe? Els sentiments s'hi impliquen? És per naturalesa? Curiositat? És l' "inaccessible" el que atrau? És l'aventura?

Voldria saber quin és el factor desancadenant que fa que un home pugui arribar a ser infidel.

Què se sent? Una vegada i prou? Remordiments? Com es pot portar una doble vida? És consentit per part de la parella? S'hi impliquen sentiments? Quan cal posar-hi fi? Qui hi posa fi?

Sí....hauria de fer una enquesta sobre la infidelitat......

CAMINA!!!

Després de dos mesos de repòs i descans la vida torna a reprendre. Nous viatges i nous destins. Nous reptes per comprendre que a vegades cal perdre's per retrobar-se. Val la pena reposar fins i tot d'un mateix per afrontar els nous reptes amb més força, ganes i ambició.

Res no pot aturar-te quan realment vols aconseguir el que desitges, l'única frontera que no es pot depassar és la pròpia por a no avançar.

TOI

Parole de Toi:

Je me suis couchée ce soir avec de l'amertume

Avec un verre de vin et mon cœur en enclume

Je t'ai vu passer au loin comme on voit un fantôme

Toi tu avais de l'or dans les mains moi j'ai misé sur tes paumes

Toi qui m'a emmenée dans ta saleté de spirale

Si tu ne sais pas donner ne me vole pas mon étale

On finit par se blesser à pas croire qu'on se fera du mal

Moi j'ai rien demandé retourne auprès de ta femme

Comme j'ai laissé passer trop de moments qui font mal

Que je t'ai laissé user ce qui faisait que c'était spécial

Tu as réussi à mal jouée ton plus beau rôle

C'est pas la fin du monde mais c'est quand même pas drôle

Et tu m'a emmenée dans ta saleté de spirale

Quand on ne sait pas donner on vole pas aux étales

On finit par se blesser à pas croire qu'on se fera du mal

Moi j'ai rien demandé retourne auprès de ta femme

Na na na na na 

na na na na na 

na na na na na ...

Je t'ai vu repasser ce soir comme on voit un fantôme

Toi ton or dans les mains moi qui tendait mes paumes

On a réussi à manquer nos plus beaux rôles

C'est pas la fin du monde mais c'est quand même pas drôle

C'est pas la fin du monde mais c'est quand même pas drôle

APPARTENIR

Ça fait plusieurs jours que je réfléchi à ce sujet, puisque plusieurs personnes m'ont sorti l'expression: " personne n'appartient à personne". Alors je me suis panchée sur le dictionaire pour mieux comprendre le sens du message qu'ils voulait me transmettre. Voyons les différentes définitions pour le verbe appartenir:

• Être la propriété de quelqu'un, son bien, soit de fait, soit de droit : Cette maison appartient à un industriel.
• Être à la disposition de quelqu'un, dépendre de lui, se prêter à une quelconque activité de sa part : L'avenir appartient aux audacieux.
• Se donner à quelqu'un d'autre par amour.
• Être le propre de quelqu'un, lui revenir, relever de lui : Il lui appartient de décider, de juger.
• Faire partie d'un groupe, d'un ensemble, d'une classe, en être un élément : Appartenir à une famille d'ouvriers.

D'après ce que JE pense on "appartient" toujours à quelqu'un, suite aux plusieurs définitions. Commençons par la dernière qui est le début de tout. 

On appartient à notre famille, à nous-mêmes tout d'abord, on fait partie d'une famille, ensuite d'un groupe (amis, travail) et d'un ensemble puisque on fait partie de l'humanité et pourtant on lui appartient (et vice versa).

À chaqu'un lui appartient sa propre vie et ainsi a le droit d'en faire et de la vivre telle que lui la conçoit.

Personne ne s'est jamais donner par amour a personne? ( famille, amis, amours, amants...)

Nul a était près d'outrui quand celui là en avait-il besoin? On s'est jamais senti dépendant d'un autre, de vouloir sa présence près de nous car elle nous apportait beaucoup? Nos propres décisions ne nous appartiennent pas? À nous et pas à nul autre?

Et on arrive à la première, la seule qui nous dérange d'être, se sentir la propriété de quelqu'un. Mais ça ne nous dérange pas quand ce l'inverse. Quand on veut que quelqu'un soit à nous, qu'il nous appartient. 

Faudrait faire un tour dans un dictionaire et réviser aussi le terme "liberté". 

Pour accepter chaqu'une des définitions de verbe appartenir il faut beaucoup d'amour. Le sentiment qui manque les plus des nos jours.

NOUS....

À chaque chanson son image

http://youtu.be/dQrJDBxHv1E

http://youtu.be/ZjkaFg4Xjmk

http://youtu.be/ZT-mPX4JPjs

LEQUEL DE NOUS

Tu me manques, parfois. Parfois dans des nuits comme celle-ci ta chaleur, tes mots, ton parfum me manquent. Pour me tenir chaud quand j'ai le cœur qui glace, pour me sentir vivre quand je sent la mort qui approche...mais je me dois me tenir loin de toi, de ce nous qu'on fut un temps... Je me, et nous dois ce respect. Tu me manques, même si j'essaie , même si je me force, même si je persuade.... Tu me manques, parfois, toujours...

LEQUEL DE NOUS

Lequel de toi, lequel de moi aura eu tort ?
Lequel de nous dira "j'y crois encore" ?
Lequel saura lire les silences dans d'autres yeux ?
Lequel ira tenter sa chance à d'autres jeux ?

Et lequel de moi, lequel de toi dira d'abord
Que ça vaut peu, que ça vaut plus, qu'on s'aime encore ?
Lequel passera du côté noir, du côté froid
Du côté où l'un de nous deux ne sera pas ?

Tu pourras dire, n'importe quoi puisque l'amour c'est fou
On ne paie jamais ce que l'on doit en marchant à genoux
Tu pourras dire n'importe quoi puisque l'amour c'est tout
Ce qu'il reste entre toi et moi ça nous suivra partout

Lequel de toi, lequel de moi aura l'envie
De tout laisser, de tout quitter, comme si
Il y avait toujours mieux ailleurs, un autre monde meilleur
Une autre vie où tu ne seras pas aussi

Lequel de toi, lequel de moi aura l'audace ?
De voir en l'autre autre tout le contraire d'une menace
Accepter même les erreurs, revenir en arrière
Ces différences qui nous font peur jusqu'à tout foutre en l'air.

Tu pourras dire, n'importe quoi puisque l'amour c'est fou
On ne paie jamais ce que l'on doit en marchant à genoux
Tu pourras dire n'importe quoi puisque l'amour c'est tout
Ce qu'il reste entre toi et moi ça nous suivra partout

Lequel de toi, lequel de moi dira je t'aime ?
Sans rien en échange, rien qui dérange, comme un poème
Un mot d'amour dans les orages de toute une vie à deux
Un mot qui change les sauvages en amoureux

Tu pourras dire ce que tu veux sur tout ce qui nous éloigne
Tu sais très bien qu'à ce jeu, jamais personne ne gagne
Cette histoire, aucun de nous deux ne pourra l’effacer
Ce qu'il y a au fond de nos yeux, ne s'oubliera jamais

Tu pourras dire n'importe quoi, des cris ou des menaces
Il n'y aura que toi et moi pour sortir de l'impasse
Et retrouver dans un sourire ou une main tendue
Tous les mots qu'on aurait pu dire, si on l'avait voulu

Tu pourras dire n'importe quoi puisque l'amour c'est fou
On ne paie jamais ce que l'on doit en marchant à genoux
Et même écrire n'importe quoi puisque l'amour c'est tout
Ce qu'il reste entre toi et moi ça nous suivra partout

Tu pourras dire...
Ce qu'il reste entre toi et moi ça nous suivra partout

LA PARAULA MÉS BONICA

Em demanes que fagi una cosa que no em pertoca carregar a sobre les espatlles, ho faig i no hi ha res a canvi? Cap indici de deixar l'orgull de banda?

De què serveixen tants principis? Tantes lectures per aprendre?

Recordes aquell llibre? "La paraula més bonica" ? Crec que està massa usada aquesta paraula i ja no significa res entre nosaltres...

Recorda quina era "la paraula més bonica" i si l'has de dir, que sigui sincera, sinó queda't en silenci. Això ho saps fer molt bé...

BIBLIOTEQUES DEL MÓN

Quin no somnia en llocs com aquests? Perdre's entre llibres, viure entre històries, passejar entre aquests "cementiris de llibres perduts"?

COULISSES

Tot és llum, festa, música, il.lusió! Seure en una platea per anar a veure teatre (sigui el que sigui) ens extasia de somnis. Sentir els aplaudiments dels espectadors, els projectors que t'il.luminen, les papallones a l'estómac abans de pujar a dalt de l'escenari, els somriures dels actors en haver acabat la funció; els admiradors, els que t'agraïran tota la vida que els hagis fet oblidar durant unes hores les seves vides.

Quina vida més encisadora la d'estar a dalt d'un escenari!!!

El que ningú no gosa dir és tot el que passa entre bambalines: les discòrdies, les enveges, els falsos rumors, els falsos amics, la falsedat dels somriures, la desconfiança, no saber què és veritat i què és mentida, sentir-se sol per ser íntegre, aprendre que si vols arribar a algun lloc no et fa falta talent sinó, llepar els darreres dels caps i entrar en una espiral de mentides, fer-se amic de les persones convenients...aquesta és la realitat de tot el que no es veu. Aquest és l'altre espectacle, el que es viu "en coulisses"

EXISTÈNCIA

En Josep Lluís Suelves ens fa partíceps de la frase del dia...gràcies per compartir-la!!!

"Cada cop que em veig al mirall, darrerament em sorgeixen dins el cap dues preguntes, sempre les mateixes: Qui Sóc? i Què faig aquí?,
I sempre l'única resposta que trobo és: Una sensació que sóc aquí perquè he de fer alguna cosa, i aquest sentir o saber interior em respon sempre el mateix: "Alguna cosa he de fer i no és el que estic fent". 

LLEI WERT

Aquí exposo la carta que he enviat a diversos diaris, expressant la meva opinió sobre la Llei Wert:

Buenos días,
Me llamo Neus Elfa, catalana de tota la vida y residente desde hace séis años en Francia.
Como habrán podido comprobar sé expresarme perfectamente en castellano aunque sea catalano-parlante, pero no sólo eso, sino que gracias al ser bilingüe de nacimiento hoy en día hablo perfectamente cuatro idiomas y todo eso sin ser amenazada en la escuela ni tener que hablar castellano por imposición (o inquisición, no sé cual sería la palabra adecuada, señor Wert,  podría ayudarme?, Gracias).
Hechas las presentaciones quisiera expresar mi más sincera indignación por la Ley Wert. Creáme señor Ministro (?) que amenazar a Catalunya (sí con "ny", porqué así se escribe en realidad) apostando dinero y lengua, pone en duda su título de Ministro de Cultura. Permítame que dude que usted represente justamente eso, la cultura. Porqué con sólo un poquito de ella, cualquier persona es capaz de entender que la diversidad ayuda a crecer, que poder comunicarse en distintos idiomas engrandece a los países. Hacer justo lo contrario nos limita, nos empequeñece y nos desmiembra y esto es justamente lo contrario a LA CULTURA. 
Continúe en su sillón felicitándose por haber encendido la mecha de la incomprensión, yo por el contrario voy a seguir en París viviendo, transmitiendo y regalando cultura, porqué ese SÍ ES MI TRABAJO como actriz, REGALAR CULTURA.


Neus Elfa Puell

SHAKESPEARE AND CO.

Una visita incortunable si visiteu Paris, és la llibreria "Shakespeare And Co.". Situada a la Rive Gauche, davant de la famosa catedral de Notre-Dame de Paris.

Cal buscar-la una mica, ja que no és una llibreria gran, però té vista directa al Sena.

Quan hi entres tens la impressió de canviar de món. És un petit "gran" paradís. Penso que no val la pena descriure'l perquè s'ha de descobrir l'interior per si mateix.

Això sí, tots els llibres són en anglès :)) 

Ah, i un petit secret: podreu seure còmodament com si estiguéssiu a casa, mentre gaudiu d'un concert privât d'un petit piano "destartalat", gràcies als treballadors....

Definitivament, el meu lloc de reclusió, el meu lloc preferit de París...

BERLÍN

Per fi he entès on viuré els pròxims anys, sense assentar-me a qualsevol ciutat. 

Sóc nòmada de naturalesa. Si Amsterdam és la calma, l'olor, la vida pausada,l'art,la història,el luxe i la simplicitat; Berlín haurà de ser visitada per la seva estima per a la cultura!! Sembla impossible que la gent vagi als cafès per llegir mentre prenen el seu cafè amb let.

Però tot això Ho hauré de veure amb els meus pròpis ulls...Next stop Berlín.

http://elviajero.elpais.com/elviajero/2013/04/13/actualidad/1365875519_262285.html

LLIBRES

Visita obligada a aquesta web que ens permet de seguir tota l'actualitat de les publicacions dels libres en català.

http://www.llibres.cat/

I no deixeu de visitar  "VULL ESCRIURE" a Twitter i al seu blog.

"Perquè la lectura en fa lliures"

IL EST MORT LE SOLEIL

Il est mort,
Il est mort, le soleil
Quand tu m´as quittée
Il est mort, l´été
L´amour et le soleil,
C´est pareil.

Il est mort,
Il est mort, le soleil
Mais je suis la seule à porter le deuil
Et le jour ne franchit plus mon seuil.

Hier, on dormait sur le sable chaud
Hier pour nous il faisait beau
Il faisait beau même en hiver
C´était hier

Il est mort,
Il est mort, le soleil
L´ombre est sur ma vie,
Dans mon cœur, la pluie
Et mon âme s´habille de gris.

Hier, la couleur que j´aimais le mieux
C´était la couleur de tes yeux
C´était la couleur de la mer
C´était hier.

Il est mort,
Il est mort, le soleil
Quand tu m´as quittée
Il est mort, l´été
L´amour et le soleil,
C´est pareil,
Il est mort, le soleil.


http://youtu.be/NyrPZm6rw9g

CHEMIN

Éternelle insatisfaite, insouciante, toujours en quête... De quoi? Quels sont mes envie s aujourd'hui? Aujourd'hui que j'ai tout dont je rêvais? Le voyage en soit ne fini jamais et je ne suis qu'au debut....

SOON OR LATER

El destí és molt capriciós.....i caldrà saldar els comptes, posar punt i final....per això sé que....

VULL ESCRIURE

Feu una visita ( o vàries ) a aquesta web. Trobo que és una molt bona web que incentiva et motiva a escriure, compartir moments, silencis, lectures i lletres. Molt important en el dia d'avui que ens poguem comunicar, que siguem lliures per pensar i escriure tot allò que volem i poder-ho compartir amb apassionats o iniciats en aquest art de l'escriptura.

http://www.vullescriure.cat/escriu.html

CREMANT DESITJOS

El dissabte va sortir a mitjanit del museu. Havia estat trencant-se el cap per poder enviar el projecte modificat, d'acord amb les observacions de Véronique. Va engegar el mòbil i va marcar el número de Jean. "D'aquí una hora a casa meva". Juliette, estic ocupat. Avui no puc.
Juliette va penjar sense acomiardar-se'n. Ferida com un gos perdut va baixar fins a Pigalle i va agafar un taxi. Quan el conductor li va demanar l'adreça, Juliette es va sorprendre a si mateixa donant la direcció d'un bar al costat del Museé d'Orsay.
Quan va entrar va anar directe a la barra i es va asseure al fons. Va demanar un martini blanc amb gel i va fer un glop. Hi havia un grup de joves prop de l'entrada, adolescents parisencs que volien viure la vida massa depressa. Bebien, reien i alguna mà es perdia en llocs probablement ja conquerits. Va continuar observant els clients que ocupaven taules i cadires. Se sentia sola. Al fons del bar hi havia un noi jove i esbelt. Tenia pinta d'executiu. Portava uns pantalons de pinça gris fosc, una camisa blanca i la corbata li feia joc amb els pantalons i els mocassins negres. L'americana penjava meticulosament al respatller de la cadira. Estava ocupat escrutant tots els papers que tenia amuntegats a sobre la taula. Estava despentinat i, tot i que estava assegut de cara a la porta, els seus no es van alçar.
Juliette se li acostà amb el martini a la mà.
- Deixa tot això i vine amb mi.
El noi es va espantar. Va aixecar el cap i va veure que Juliette s'havia instal.lat al seu davant.
- Perdoni?
No estava segur d'haver entès el que li acabava de dir.
- Deixa tot això i vine amb mi- va repetir Juliette.
No tenia cap argument per convènce'l, només li era urgent. La mirada insiciva insistent i determinada de Juliette era l'única arma que tenia.
Van arribar al pàrking de l'hotel que presideix Place de la République i durant el trajecte no havien creuat cap paraula.
- Em dic Antoine.


(Extret de la novel.la "Cremant Desitjos" , tots els drets reservats. Qualsevol còpia parcial o total sera entregada a la Llei, d'acord amb la protecció de dades)

TRY

Je me demandais si......

SEPT JOURS POUR UNE ÉTERNITÉ

Troba la frase....

SANGRE, SUDOR Y LÁGRIMAS

Un dia qualsevol no, ahir vaig conèixer Tony James. Un ballarí i coreògraf que ha treballat amb els més grans ( Michael Jackson,Madonna,Usher,Aretha Frankling, El Rey León...).
En cap moment de la classe els va anomenar. Només ens va parlar de l'única cosa que havíem de ser,lliures.
Sentir amb cor,amb les entranyes, que aquella història que volíem explicar ens vingués del més profund.
Ens va deixar clar que ningú no et regala res i que s'ha de treballar sempre per ser el millor. "Sangre,sudor y lágrimas", no parava de repetir amb aquell accent americà mentre parlava castellà.
A mi cadascuna de les seves paraules em van arribar a l'ànima perquè a travès d' aquella mirada que captivava li parlava el cor.
No oblidaré el "solo" que ens va regalar, els moments en què un simple moviment es convertia en un instant només pels dos,ni el recomfort dels seus braços en acabar una coreografia amb ÀNIMA,ni l'escalf d'aquella mà pressionant la meva.
No oblidaré el regal d'ahir: LOVE TO BE FREE AND BE FREE TO LOVE.

Thanks Tony...in your eyes I found my soul.

VACANCES

"Et trobaria si tornés als llocs
on havíem viscut hores felices?
M'hi trobaries tu si m'hi buscaves?
Ben poca cosa sabem l'un de l'altre
i hem après d'ignorar-nos més que res
per un obscur afany de sobreviure.
Sovint, de nit, em devetlla l'enyor
i faig recompte, ingenu i greu, de tantes
afinitats perdudes, dels pròposits
desats en un calaix per no fer nosa.
On passes les vacances sense mi?
No se't glaça la sang amb tant silenci?
Quan tornis, si mai tornes, reprendrem
el diàleg de sords que ens ha portat
fins aquest atzucac que compartim
amb una freda i tendra displicència."

Miquel Martí i Pol

TOTS ELS NOMS EM RECORDEN A TU

Recordes aquesta imatge? Els recordes a ells dos? Ens recordes a nosaltres?

KEUKENHOF

Keukenhof és el jardí dels tulipans. Antigament havia estat un jardí de la reialesa. Aquí s'hi cultiven tulians,narcissos,jacints,roses... El 60% de les flors a nivell mondial i el 75% de la producció mondial passa per l'aeroport de Schiphol. Només un 15% es produeix en altres terres.
Keukenhof és una oda a la vida

REMBRANDT

“Hay que haber estado muerto varias veces para pintar así”. Va dir Van Gogh de Rembrandt.....

FLYING HOME

La llibertat de sentir-se omnipotent, per sobre dels núvols, per sobre dels caps, per sobre de la gent, per sobre dels cors... Volar cap a un destí desconegut, terres estrangeres que t'acaben conquerint. Amsterdam, destí de noves aventures, nous somnis, nova vida.

AMISTAT?

Passar tantes hores amb tu, compartir, esdevenir còmplices....per enèsima vegada consecutiva és evident a ulls de tothom. Però tan senzill a ulls nostres!!! Res és ambigu, però crec (des del més profond de moi même) que no voler trencar això que tenim, això tan bonic embolicant-ho amb sentiments...crec que ja és massa tard....sense voler confessar-nos-ho... AMISTAT? No ho crec, però això, això nostre ja em convé....

ESTIMADA IAIETA

El més dur de la gent que ens deixa, és el no poder-los tocar, sentir les seves mans, l'escalfor d'una mirada o l'esclat de riure. Mil moments que ens queden en el record, com una fotografia impresa en la memòria. Tants moments viscuts i tans d'altres que hauríem de gaudir! Sempre és injust quan marxa algú, però tu....

ESTIMADA iaieta,

Et trobo a faltar saps? Em penso que arribaré dimecres i que et vindré a veure... :)
Sé que no ens deixes ni un sol instant, però què t'he de dir, em coneixes prou per saber que sóc bastant egoïsta, que m'agradaria explicar-te les aventures d'aquests mesos... Sentir la teva veu, mirar les teves mans arrugades i dir-me a mi mateixa que voldria ser com tu. Et trobo a faltar i sé que on siguis amb l'avi i el padrí ja estareu de broma. Això em recomforta, que siguis com sempre has estat.
Per mi sempre seràs un model a seguir, de bon humor,de coratge i de lluita. No va ser el càncer el que se't va endur,vas et tu que vas decidir que ja no volies lluitar. Mai et culparé per això. Vas estar combatent durant molts anys i quan tu vas decidir vas marxar per tenir sempre un ull, nit i dia, sobre nosaltres. Mai et culparé de que no ens esperessis per dir-nos adéu. Crec que ens coneixem prou bé, per saber totes dues que d'aquesta manera és un bon "a reveure"...
Iaieta meva...les teves paraules em falten, el teu humor em falta, les teves mans em falten, els nostres moments em falten...
ESTIMADA iaieta, on ets? Vine al meu costat, cada dia, per eixugar-me les llàgrimes com tantes vegades havien fet, per adormir-me al teu costat, per riure una vegada més, per ser SEMPRE el braç en el qual et recolzes.

ESTIMADA iaieta...et trobo a faltar


http://youtu.be/G4fAuYpFlts

TOI ET MOI

C'est tout ce qu'on a était toi et moi, que des ombres qui se cachent et qui jamais vont se retrouver ensemble.

POESÍA

RIMA IV

No digáis que, agotado su tesoro,
de asuntos falta, enmudeció la lira;
podrá no haber poetas; pero siempre
habrá poesía.

Mientras las ondas de la luz al beso
palpiten encendidas,
mientras el sol las desgarradas nubes
de fuego y oro vista,
mientras el aire en su regazo lleve
perfumes y armonías,
mientras haya en el mundo primavera,
¡habrá poesía!

Mientras la ciencia a descubrir no alcance
las fuentes de la vida,
y en el mar o en el cielo haya un abismo
que al cálculo resista,
mientras la humanidad siempre avanzando
no sepa a dó camina,
mientras haya un misterio para el hombre,
¡habrá poesía!

Mientras se sienta que se ríe el alma,
sin que los labios rían;
mientras se llore, sin que el llanto acuda
a nublar la pupila;
mientras el corazón y la cabeza
batallando prosigan,
mientras haya esperanzas y recuerdos,
¡habrá poesía!

Mientras haya unos ojos que reflejen
los ojos que los miran,
mientras responda el labio suspirando
al labio que suspira,
mientras sentirse puedan en un beso
dos almas confundidas,
mientras exista una mujer hermosa,
¡habrá poesía!

Gustave Adolfo bécquer

APOLLON ET DAPHNÉ

Eros, qui s'exerçait à tirer à l'arc, subit les railleries du dieu Apollon. Mis en colère par les sarcasmes du dieu, Eros envoie deux flèches : l'une, d'or, atteint Apollon et l'enflamme d'amour pour Daphné, fille du dieu-fleuve Pénée, en Thessalie.L'autre, de plomb, dégoûte Daphné de l'amour. La nymphe s'enfuit à travers les forêts et la montagne, poursuivie par Apollon. Au moment où elle va être atteinte, elle supplie son père de l'aider à échapper au dieu. Entendant sa prière, Pénée la métamorphose en laurier (en grec : daphnè). Voyant cela, et toujours amoureux, Apollon décide que le laurier sera son arbre.

LEED MALDITOS!!!

Con el fin de incentivar la lectura, tres estudiantes de la Miami Ad School —Max Pilwat, Tan Keri y Rodríguez Ferdi— han propuesto un plan para que las personas que utilizan el metro puedan acceder a la lectura de libros durante su viaje.

No es un proyecto, sino un concepto sobre cómo, a partir de la tecnología NFC, se puede incentivar la lectura de libros en lugares donde no hay conexión de internet. El proyecto se ha pensado especialmente para incentivar el uso de las bibliotecas, en concreto la de Nueva York, pero hay que decir que el concepto se puede aplicar tanto a partir de las bibliotecas, como de las editoriales o de las librerías y incluso, con la participación de todos estos tres interlocutores.

La propuesta parte de que en el metro de Nueva York no hay conexión a internet. The Undergroud Library propone que los usuarios puedan descargar las diez primeras páginas de varios libros al su teléfono inteligente mediante el escaneo de un póster que estaría dentro de cada vagón del metro. Los datos se descargarían utilizando la tecnología NFC, tecnología que utiliza campos electromagnéticos para transferir datos entre dos dispositivos que están muy cerca el uno del otro. Muchos teléfonos inteligentes en el mercado hoy en día ya cuentan con esta tecnología incorporada (Google Wallet ya lo utiliza como sistema de pago). Una vez el usuario saliera del metro y reanudara su conexión a internet, el teléfono avisaría a la Biblioteca Pública de Nueva York más cercana, donde podría terminar de leer, alquilar, etc. el libro.


Josep M. Vinyes
Una biblioteca virtual dins del metro



Escrito por Beat.cat

DIES D'HIVERN...

...sota un sol afeblit que intenta escalfar els cors gèlids dels vianats. Dies simples en que seure en un banc pots sentir la buidor al teu interior i saber que per sempre més el teu cor coixegerà

DIES DE NEU