dimarts, 30 de setembre del 2014

DROIT DEVANT

Il y a ces jours où tout est plus lourd, où t'es jambes marchent lentement, tes bras bougent avec lourdeur... Ces jours là où le soleil est caché et ton sourire disparu. Mais par dessus tout, il y a ces jours là où un ronronnement peut vous aider à surmonter vos épaules,marcher droit et regarder loin devant vous

dilluns, 29 de setembre del 2014

NE M'APPELLE PAS "PRINCESSE"

"Malfia-te'n,li digué. Si un home et diu "princesa" segur que et trencarà el cor. Creu-me. Ja no tindré cap amant més, ni cap marit, només m'espera l'incertesa a hores d'ara. El primer home que em va dir princesa, estava esperant un fill. I el segon, que em tractava com una reina, va aconseguir que li digués que l'estimava. No te'n refiis nena si et diuen princesa. Recorda això, és l'única herència que et deixo."
La Délphine no va entendre perquè la seva àvia li havia dit tot allò i ara es posava a dormir tan tranquil.la.
Ho recordaria anys més tard, quan a trenc d'alba algú al seu costat la despertaria dient: "T'estimo, princesa". La imatge de l'últim al.lè de la seva àvia la va sacsejar i es va afanyar a vestir-se i fugir corrents d'aquell llit que era un pressagi de fatalitat.

diumenge, 28 de setembre del 2014

DIUMENGES DE PLUJA

Els diumenges de pluja m'agraden... Aquells finals de setmana en què estàs arraulida al sofà, amb una manta, veient una pel.lícula (de preferència una comèdia romàntica) amb el meu gos escalfant-me els peus i la meva gata calmant-me l'ànima.
Els diumenges de pluja m'agraden...
Tenint un llibre al costat i l'últim cd de "Angus and Julia Stone"... Podent sentir-te més a prop quan "Big Jet Plane" m'inunda les orelles. Recordar cada moment passat amb tu, com diapositives que acaricien la meva memòria.
Els diumenges de pluja m'agraden...
Em recorden al primer dia que vam creuar una mirada. La coberta 7 del Soverign, una tempesta, tu assegut llegint un llibre; jo discutint per telèfon, i les nostres mirades delatant-nos. 
Els diumenges de pluja m'agraden... Em porten fins allà on siguis... 

diumenge, 14 de setembre del 2014

PLUJA DE LLÀGRIMES


A fora plou. Els llamps il.luminen la meva habitació que roman a les fosques. Penso en tu... En com hauria estat compartir una tempesta acurrucats tots dos en el meu llit, tenint com a única manta els nostres cossos. Com passes les tempestes sense mi? Qui t'abraça per abrigar-te? Només aquests torrents d'aigua que cauen es poden comparar a totes les llàgrimes que no he vessat, aquelles que ni han arribat a les pupil.les; aquelles llàgrimes, tal vegada les pitjors, que t'inunden l'ànima i no cauen mai a terra.



dijous, 4 de setembre del 2014

OLOR A PROVENZA

Com m'agradaria que existís un lloc així...
Una llibreria, perdó, una farmàcia on el dependent cura les malalties de l'ànima...
Però què passa si la pròpia ànima no pot trobar sortida, quan te n'adones que has perdut vint anys creient una realitat imaginada?

Recomano profundament aquesta lectura...