FLOU

Ce qui est dommage entre toi et moi c'est que, avec le temps, tu n'es devenu qu'un souvenir flou...

NINA DE DRAP

-Et vaig trobar entre les deixalles. Semblables tan fràgil! Duies el vestit estripat i la cara bruta. En els teus ulls hi havia buidor i un oceà de tristesa es deprenia del teu somriure. Quan et vaig abraçar les teves extremitats tenien una rigidesa poc habitual en les nines de drap...

-Vaig ser un error. Vaig fer el meu servei com a nina, però ja se sap que avui en dia quan surt una joguina nova, t'aparten, t'arruguen, et llencen i en compren una altra.

-Ets una relíquia! Ja no existeixen les nines de drap actualment.

-Sóc un error, no ho oblidis...

CHAPTER ONE

https://neuselfa.wordpress.com/

POUSSIÈRE

Balance tes soucis derrière toi,

Comme la poussière qui s'envole

Lève ta tête et relève toi

Regarde l'avenir et marche bien droit

PARIS NOSTALGIES

FROM INFINITY

Des de la immensitat on el cel i el mar es confonen.

Des del mar que uneix tres continents.

Des d'on el cel abraça l'aigua. 

Des d'on les estrelles et marquen un camí infinit.

Des d'on no calgui parlar la mateixa llengua i un silenci parli a crits.

Des de la immensitat de la meva ànima un oceà d'amor viatja per arribar fins a tu.

EUSKAL HERRIA GRÀCIES

http://youtu.be/D4KHG_kNt9k

THE FAULT IN OUR STARS

Diuen que entre el "zero" i l'"u" hi ha una infinitat, encara més entre el "zero" i el "dos", i així successivament. Només volia agraïr-te aquesta "petita infinitat" que ha estat estimar-te. Perquè ha estat un privilegi poder-ho fer....

(To V. Massey, thanks for our Infinity)

ASCO DE ESPAÑA

Quiero irme. Volví después de ocho años viviendo fuera y ya quiero irme. Sólo llevo 4 meses aquí y me da asco. Sí, muchos pensaran “pues vete”, y sólo pido eso: que me dejen ir junto con aquellos a quiénes les da vergüenza la corrupción de España. Porque no me siento española, quiero irme. Pero acepto a todos aquellos que sí se sientan españoles y que ahora mismo les de asco este país, a los que quieran irse también. Los que no acepten que matar a un animal sea fiesta nacional, a aquellas mujeres que quieran decidir la vida que quieren llevar dentro o no, a aquellos que aman los de su mismo sexo o al opuesto. A los que no puedan pagar la luz o el agua y este año se les niegue un poco de calor; los que vomiten cada vez que oyen cifras astronómicas y comparadas con su sueldo no sepan ni cuantos zeros les sobraban. A los que harán el esfuerzo de entender otro idioma y, gracias a ese esfuerzo puedan integrarse, a los que las cuentas en suiza o andorra les parece de películas americanas. A todos aquellos que no se avergüenzan de subsisitir con lo poco que tienen, a todos aquellos abuelos que no pueden pagar sus casas y los echan, como quien abandona un perro en el arcén: A todos aquellos niños que la única comida del día sea en el colegio, a aquellos adultos que quisieran con todas sus fuerzas poder dar un futuro a sus hijos, pero no pueden ni permitirse pedir ayuda externa por la situación que están viviendo. A todos aquellos que les han quitado una ayuda por tener que depender de otras personas. Y también a todos aquellos que quieren que se les pregunte por aquello que quieren para su país.

A todas estas personas y por todas ellas digo alto y claro MIERDA DE ESPANYA. Porque solo MIERDA es lo que hay en ella y de MIERDA están cubiertos TODOS los políticos sean cuales sean sus ideas y sus procedencias. Que hasta aquí hemos llegado y que estoy muy harta de que a nosotros, los ciudadanos, se nos prohíba expresarnos y los dirigentes no tengan ningún reparo en cuartar nuestros derechos. Que estoy harta de que no se tenga en cuenta a los niños de este país, que son EL FUTURO y a los ancianos a los que debemos el RESPETO POR LA VIDA. ¿Qué MIERDA de gentuza hay en el poder? Que ya esta bien, que ya estamos hartos de estar cansados de tener que luchar cada dia por tener uno siguiente!
A veces sueño con que vuelve la época de Marie- Antoinette…

Y sin miedo porqué ya me he cansado de tenerlo, firmo:

NEUS ELFA

ELS LLIBRES

Adoro les noves tecnologies, xò no hi ha res com el tacte d'un llibres entre le mans. Ara els meus dits només queden bruts de tinta dels diaris quotidians i a les meves narines ja hi queda l'olor de vell només. El tacte rugós d'unes pàgines contraposat a la fermesa de la teva esquena, del perfum de la teva pell ja no en recordo ni la textura... El teu cabell es difumina entre les lletres i, aquelles mans que recorrien el meu cos desdibuixen qualsevol mirada.

LE POUVOIR DU MOMENT PRESENT

Des de temps immemorials la religió ens demanava que visquéssim pensant en el futur, en el més enllà, en la terra promesa després de la mort.  Avui en dia se'ns demana de viure el present, d'esgotar cada instant com si no hi hagués demà.

Hi ha l'avui i el demà i, per descomptat hi ha el passat. Aquella part que ens ha fet ser qui som i que ho continuarà fent. Els present és un moment efímer que ja és passat just la mil.lèssima de segon que la suceeix. Aixi doncs, deixem-nos de posar etiquetes i de voler racionalitzar cada moment, acció o sentiment. Sentim i vivim perquè l'últim dia només ens endurem els records a la tomba! 

PARFOIS DANS LA NUIT

Parfois dans la nuit j'ai peur... Les images qui étaient si claires autrefois commencent à devenir floues... La mémoire,parfois, nous joues de tours quand on doit faire appel à toutes nos forces pour nous rappeler des souvenirs gravés à jamais... J'suis terrifiée à l'idée de perdre le si peu qu'il me reste de toi... De moi... De nous... De cette lune qui se reflétait au beau milieu de la méditerranée pendant qu'on ne devenait qu'un... J'ai peur de perdre la propreté de ses clichés qui se perdent,petit à petit, si on ne les entretient pas; si on n'en crée pas de nouveaux pour continuer à écrire notre histoire.

ODE TO HER

She said, "Hello"
I lost my breath
I've never known a girl like this before
We talked all night and I would float on every word
Never known a girl so pure

We fell in love, or so we thought
But as time passed it grew too fast for both of us
I followed my head over my heart
Did i even follow it at all?

Give me one more chance to be the one to love you
Give me one more chance to prove you wrong
Give me one more chance to say I'm sorry for the pain
and I was a fool for letting you go,
But I will be a better man
Just give me one more chance to be the one

I took for granted who you were
Your gentle voice
Your innocent kiss
You were the first to steal my heart,
But I was the first to tear yours out of your chest
We fell out of love
Or so we thought

But as time passed it seemed to last, at least for me
I never thought I'd let you go
You were the purest heart of my life

Give me one more chance to be the one to love you
Give me one more chance to prove you wrong
Give me one more chance to say I'm sorry for the pain
I know I was a fool for letting you go, but I will be a better man
Just give me one more chance to be the one

Time moved on and tables turned
And to think of you, you'd think of him
But if you're listening

Give me one more chance to love you
Give me one more chance to prove you wrong
Give me one more chance to love you
Give me one more chance to prove you wrong, 

Baby,give me one more chance to say I'm sorry for the pain
I know I was a fool for letting us go
But you deserve a better man, 
Oh, but give me one more chance to be the one

Oh

She said hello, I lost my breath
I'd never known a girl like this before...

WICKED

Je retiens ma langue de t'insulter et mes poings de te frapper. La vengeance sera le prix que tu auras à payer. Le feu qui brûle dans mes tripes est un volcan endormi mais, comme tu sais si bien, on ne sait jamais quand est-ce que les éléments de la nature se réveillent... Tu seras comme Pompeie, brûlée à Vif et pétrifiée pour l'éternité. Tu seras la statue de la honte à tout jamais.

DROIT DEVANT

Il y a ces jours où tout est plus lourd, où t'es jambes marchent lentement, tes bras bougent avec lourdeur... Ces jours là où le soleil est caché et ton sourire disparu. Mais par dessus tout, il y a ces jours là où un ronronnement peut vous aider à surmonter vos épaules,marcher droit et regarder loin devant vous

NE M'APPELLE PAS "PRINCESSE"

"Malfia-te'n,li digué. Si un home et diu "princesa" segur que et trencarà el cor. Creu-me. Ja no tindré cap amant més, ni cap marit, només m'espera l'incertesa a hores d'ara. El primer home que em va dir princesa, estava esperant un fill. I el segon, que em tractava com una reina, va aconseguir que li digués que l'estimava. No te'n refiis nena si et diuen princesa. Recorda això, és l'única herència que et deixo."

La Délphine no va entendre perquè la seva àvia li havia dit tot allò i ara es posava a dormir tan tranquil.la.

Ho recordaria anys més tard, quan a trenc d'alba algú al seu costat la despertaria dient: "T'estimo, princesa". La imatge de l'últim al.lè de la seva àvia la va sacsejar i es va afanyar a vestir-se i fugir corrents d'aquell llit que era un pressagi de fatalitat.

DIUMENGES DE PLUJA

Els diumenges de pluja m'agraden... Aquells finals de setmana en què estàs arraulida al sofà, amb una manta, veient una pel.lícula (de preferència una comèdia romàntica) amb el meu gos escalfant-me els peus i la meva gata calmant-me l'ànima.

Els diumenges de pluja m'agraden...

Tenint un llibre al costat i l'últim cd de "Angus and Julia Stone"... Podent sentir-te més a prop quan "Big Jet Plane" m'inunda les orelles. Recordar cada moment passat amb tu, com diapositives que acaricien la meva memòria.

Els diumenges de pluja m'agraden...

Em recorden al primer dia que vam creuar una mirada. La coberta 7 del Soverign, una tempesta, tu assegut llegint un llibre; jo discutint per telèfon, i les nostres mirades delatant-nos. 

Els diumenges de pluja m'agraden... Em porten fins allà on siguis... 

PLUJA DE LLÀGRIMES

A fora plou. Els llamps il.luminen la meva habitació que roman a les fosques. Penso en tu... En com hauria estat compartir una tempesta acurrucats tots dos en el meu llit, tenint com a única manta els nostres cossos. Com passes les tempestes sense mi? Qui t'abraça per abrigar-te? Només aquests torrents d'aigua que cauen es poden comparar a totes les llàgrimes que no he vessat, aquelles que ni han arribat a les pupil.les; aquelles llàgrimes, tal vegada les pitjors, que t'inunden l'ànima i no cauen mai a terra.

SIEMPRE NOS QUEDARÁ PARIS...

SIEMPRE....

OLOR A PROVENZA

Com m'agradaria que existís un lloc així...

Una llibreria, perdó, una farmàcia on el dependent cura les malalties de l'ànima...

Però què passa si la pròpia ànima no pot trobar sortida, quan te n'adones que has perdut vint anys creient una realitat imaginada?

Recomano profundament aquesta lectura...