Silenci.........

Quan algu vol comprar el teu silenci....és ben divertit veure el canvi de comportament de la gent quan sense dir ni una paraula esperen que allo que t'han confessat es quedi en aquella habitacio d'hotel de penes compartides...

Head&Heart

"M'agrada observar a la gent i veure que la majoria no tenen el valor d'estar d'acord entre el que pensen i els seus actes... quanta falsedat pot existir a la terra? Com es pot estar tan sol que l'unic passatemps és atacar al més feble? Quant de temps es pot aguantar sense rebel.lar-se contra les injusticies? Com es pot restar en silenci quan hi ha tantes coses a dir a l'andana d'una estacio, fumant? Mancar de comunicio, el major error de l'home..."

SLEEPING THROUGH MY FINGERS

SIEMPRE NOS QUEDARÀ PARIS...

De retorn a Paris, la ciutat més màgica i eterna del mon, un es pot adonar que la vida és bella. La vida és perfecta, inclos en aquells moments de drama, la vida sempre ens portarà una mica d'aquesta brisa parisenca, tan plena de vida que de sobte ens adonarem que tot és possible...

TOUT UN ÉTÉ QUAND PARIS S'ETEINT....

Ultimes 24h  a Paris, i un somriure de melangia envaeix els meus llavis......

"SEMPRE EM QUEDARÀ PARIS"

JE TE QUITTE N'EST JAMAIS FACILE À DIRE...

Després de tres mesos a Paris, retorn a una realitat paral.lela. Han canviat tantes coses! He après tantissimmm!!!! I he descobert que tots tenim una meitat i jo he trobat la meva. Aquella persona que ens passem la vida buscant i molts no la troben...Jo he tingut la sort de compartir un bon tros de cami, les alegries, les angoixes, les veritats, els "tics mammamiescos"... una persona que m'ha suportat en els dies bons, els dolents, el silencis, els somriures, SOBRETOT TANTS SOMRIURES, RIURES I PARODIES!!!!!!i si, com tota persona humana roto i em tiro pets i inclos amb aixo l'ALEXANDRE m'ha acollit....molt més que a casa seva.......

NO DIGUIS QUE VA SER UN SOMNI

Escoltant cançons que et tornen a temps passats, a aquelles èpoques que de cop et revenen a la memoria i que t'apareixen com si les haguessis viscut el dia anterior.
Canviar de vida cada "x" mesos o anys, aquest ofici és aixi: no tenir arrels enlloc, ser errant perpetu, nomada de la vida i acostumar-s'hi; que la gent amb qui has creat vincles s'oblidi de tu (i tu d'elles), que refacis el cami a cada pas, que la teva vida es converteixi en fer i desfer les maletes, que no puguis dir " vaig a casa", que tot sigui efimer (inclos els moments de felicitat).
Pero passejar pels carrers de Paris, sota la pluja, amb uns quants grams d'alcohol a la sang, escoltant musica i marxant d'una festa per no deixar-te temptar per aquell qui dies abans t'ha dit que necessitava prendre distàncies....la vida quoi!
I sempre amb unes persones al cor, aquelles que amb una sola mà les pots comptar, aquelles a qui mai els has dit T'ESTIMO quan calia, per por de ser refusat i sobretot aquella que per altra vegada consecutiva ha trencat en mil pedaços el teu cor.
Saps que aquesta vegada et costarà recuperar tots els troços, com cada vegada, l'unic és que de tant enganxar-los els pedaços es van fent cada vegada més petits i tardes més temps en reconstruir-lo de nou.
Podria haver estat tan fàcil!On han passat els dies en que passava la nit en blanc esperant-he a les set del mati, les nits al sofà endormint-nos mirant pel.licules que no ens interessaven, els moments on em passaves taps de suro amb missatges per sota la taula, les mirades creuades on els silencis parlaven a crits,els moments on ens amagavem als camerinos per dir-nos adéu, les tardes que passaves a casa, les fantasies, els cent missatges per dia; la nuisette que vaig comprar per realitzar la teva fantasia, on han passat les teves mans acariciant-me la pell, els llavis que em recorrien el cos, les dents que xovacen en els primers petons maldestres...? I per contra aqui estic, a Paris i sense tu, sense vosaltres, amb mi mateixa i intentant ser jo, i convencent-me cada dia que no pensaré en tu. No diguis que va ser un somni, perquè hauria desitjat no haver despertat mai.

THE WINNER TAKES IT ALL

http://www.youtube.com/watch?v=fOsKywf1A1A

Trapezista

Em fa gràcia la frase: " tot allo que té un començament, té un final".
Normalment la diem per donar-nos seguretat en els moments en que comencem a comprendre que no voldriem que s'acabés mai.

Tu i jo acabem de començar i, una vegada més, ja sento el final abans de començar, de gaudir, de conèixe'ns... i és gracios perquè just abans de tu no ho havia pensat i en canvi amb ell el final va ser com una decapitacio.
Tinc por...necessito que em donguis una seguretat... una colxoneta on sé que si caic no em faré mal...

Midnight in Paris

"Tot canvia, res roman."
 Quanta rao!!! només hi ha una cosa que roman sempre: TU. Quant de temps hem perdut? i perdent-nos en el temps, el temps ha acabat per fer-nos perdre. Has aparegut com una evidència! Avui, veient apropar-se el canvi, a dos dies d'un gir de tres-cents seixanta graus en la meva vida, m'he adonat que hauries de ser aqui, amb mi, en mi.
Ens vam veure a l'andana, vam pujar al mateix tren pero en vagons separats... I vam arribar tard a l'estacio d'arribada. Els passatgers que vam creuar eren banals, pures distraccions per fer-me adonar que, malgrat tot, el nostre desti era el mateix. "No diguis que va ser un somni" perquè t'esperaré cada dia a "mitjanit a Paris".