ESPERA

Ha estat la fi del mon. Quan em van anunciar la noticia va ser una bomba directe per destruir-me.
Quan hi penso, he fet una mica de pitonisa perquè la fi del meu llibre no ha estat inventat, sino presagiat. I ha arribat el moment, el fatidic, en què la realitat m'és posada davant de la cara, perquè pugui reconèixer tots els detllas.El meu cor va deixar de batre una nit de mars, el que no em pensava és que li tinguessis tan poc respecte per esmicolar-lo.

I jo aqui...espero....espero els cinc mesos de la vostre espera....

LA FIN DU MONDE

http://www.youtube.com/watch?v=z6KNxJo1HkI

Et dono les meves dues mans....

Tardes...

"- Digue'm, quins somnis tens?
  - Una vegada vaig somniar en com volia construir la meva vida...
  - La vida no es somnia....
  - Exacte! La vida es construeix mentre somniem en com voldriem que fos"

Continuava pensant que de vegades la vida té misteris que no cal resoldre, preguntes que no necessiten resposta. El seu record va volar com les fulles de la tardor i mai més vaig tornar a veure aquell amic...

CARA I CREU

Tots portem a dins un Jekyll i un Hide.... hauria de ser lectura obligatoria mondial per a cada persona!
Adonar-se de no només dues, sino les mil cares que pot tenir una persona depenent de lloc, el context i la gent amb la qual es relaciona.
Quina llàstima que allo que es diu a Bastilla es quedi al cul de la copa de vi, en l'ultima glopada que es deixa al fons... Llàstima de veure que no només els gossos segueixen al seu amo quan surten a passejar, sino també les persones... Llàstima de veure que dos amants s'amaguen quan a ulls de tothom és evident...Quina llàstima no conferssar-se que un segueix enamorat d'aquella noia de fa temps... tot i és cara i creu d'una mateixa moneda: la vida...

Silenci.........

Quan algu vol comprar el teu silenci....és ben divertit veure el canvi de comportament de la gent quan sense dir ni una paraula esperen que allo que t'han confessat es quedi en aquella habitacio d'hotel de penes compartides...

Head&Heart

"M'agrada observar a la gent i veure que la majoria no tenen el valor d'estar d'acord entre el que pensen i els seus actes... quanta falsedat pot existir a la terra? Com es pot estar tan sol que l'unic passatemps és atacar al més feble? Quant de temps es pot aguantar sense rebel.lar-se contra les injusticies? Com es pot restar en silenci quan hi ha tantes coses a dir a l'andana d'una estacio, fumant? Mancar de comunicio, el major error de l'home..."

SLEEPING THROUGH MY FINGERS

SIEMPRE NOS QUEDARÀ PARIS...

De retorn a Paris, la ciutat més màgica i eterna del mon, un es pot adonar que la vida és bella. La vida és perfecta, inclos en aquells moments de drama, la vida sempre ens portarà una mica d'aquesta brisa parisenca, tan plena de vida que de sobte ens adonarem que tot és possible...

TOUT UN ÉTÉ QUAND PARIS S'ETEINT....

Ultimes 24h  a Paris, i un somriure de melangia envaeix els meus llavis......

"SEMPRE EM QUEDARÀ PARIS"