Per què de sobte tot em sembla fals? Per què tinc la impressió que tot ha estat una mentida? Per un moment vaig pensar que era única per a tu, volia creure que això nostre era màgic. Però resulta que ja m'has substituït, que continues flirtejant amb una altra, que esperar un fill no et fa tenir ni una mica de respecte envers a tu mateix. Quan vas decidir robar-li el sobrenom que em donava el teu millor amic i utilitzar-lo com si fossis tu qui me l'havies donat?
Veritat o mentida? Qui pot fer-ne la diferència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada