CARTA A LA ÍNDIA

M'empasso les llàgrimes mentre miro la lluna reflexada al mar de Palamós.
Des de la part de darrera del cotxe recordo cada instant, cada somriure, cada silenci que parlava a crits, aquelles llargues estones en què ens miràvem als ulls sense dir-nos res, aquella efusivitat en veure'ns, aquella urgència de sentir-te dins meu, les nostres mans que s' unien a la perfecció. M'empasso les llàgrimes per no donar-me per vençuda, perquè crec en nosaltres i en el nostre amor. Em buscaràs, el temps passarà i jo ja no podré estimar ni somriure perquè m'ho has robat i anirà amb tu allà on siguis.