Des de temps immemorials la religió ens demanava que visquéssim pensant en el futur, en el més enllà, en la terra promesa després de la mort. Avui en dia se'ns demana de viure el present, d'esgotar cada instant com si no hi hagués demà.
Hi ha l'avui i el demà i, per descomptat hi ha el passat. Aquella part que ens ha fet ser qui som i que ho continuarà fent. Els present és un moment efímer que ja és passat just la mil.lèssima de segon que la suceeix. Aixi doncs, deixem-nos de posar etiquetes i de voler racionalitzar cada moment, acció o sentiment. Sentim i vivim perquè l'últim dia només ens endurem els records a la tomba!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada