Madrid

Viatjar sol és d'allo més gratificant, sobretot en l'actualitat on evitem la solitud. Sempre intentem estar ocupats, envoltats de gent.
Avui quan he agafat l'avio a Barcelona i dirigint-me a Madrid m'he adonat de com està sola la gent pero com intenten enganyar-se a ells mateixos. Fa por estar sol, pero no és dolent. Pot arribar a ser la cosa més gratificant: poder riure sol, parlar-se a un mateix (si, en veu alta, per què no?) adonar-se que s'ha de perdre la vergonya per demanar per un carrer o adonar-se que per no resultar estrany en una altra ciutat, no hem preguntat i ens trobem en la direccio contraria en agafar el metro. I quan estàs a dins, veure com la gent acompanyada et mira i els que van sols tots porten el mobil i el fan anar fins que treu fum. Tot per no SENTIR-SE sols. Aquesta és la gran diferència ESTAR O SENTIR...
Avui no m'he sentit sola en arribar a Madrid, trobar el meu allotjament i sortir a comprar per sopar, avui m'he sentit jo. SOLA I AMB MI MATEIXA