Has passejat mai per Paris a sobre d'una moto, a 100km/h, sota la pluja i un vent gèlid?
He tingut la sort de fer-ho, de sentir-me viva en l'instant present que no es tornarà a repetir. Em sentia volar mentre l'aire gelat em congelava les cuixes. Pero era igual, em tornaven a casa i em sentia el cor batre amb força.
Tant de bo tinguis la sort de poder viure un instant semblant, un d'aquells que no es poden descriure perquè no hi ha paraules, un d'aquells que només pots viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada