A fora plou. Els llamps il.luminen la meva habitació que roman a les fosques. Penso en tu... En com hauria estat compartir una tempesta
acurrucats tots dos en el meu llit, tenint com a única manta els nostres cossos. Com passes les tempestes sense mi? Qui t'abraça per abrigar-te? Només aquests torrents d'aigua que cauen es poden comparar a totes les llàgrimes que no he vessat, aquelles que ni han arribat a les pupil.les; aquelles llàgrimes, tal vegada les pitjors, que t'inunden l'ànima i no cauen mai a terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada