AMISTAT?

Passar tantes hores amb tu, compartir, esdevenir còmplices....per enèsima vegada consecutiva és evident a ulls de tothom. Però tan senzill a ulls nostres!!! Res és ambigu, però crec (des del més profond de moi même) que no voler trencar això que tenim, això tan bonic embolicant-ho amb sentiments...crec que ja és massa tard....sense voler confessar-nos-ho... AMISTAT? No ho crec, però això, això nostre ja em convé....