ESTIMADA IAIETA

El més dur de la gent que ens deixa, és el no poder-los tocar, sentir les seves mans, l'escalfor d'una mirada o l'esclat de riure. Mil moments que ens queden en el record, com una fotografia impresa en la memòria. Tants moments viscuts i tans d'altres que hauríem de gaudir! Sempre és injust quan marxa algú, però tu....

ESTIMADA iaieta,

Et trobo a faltar saps? Em penso que arribaré dimecres i que et vindré a veure... :)
Sé que no ens deixes ni un sol instant, però què t'he de dir, em coneixes prou per saber que sóc bastant egoïsta, que m'agradaria explicar-te les aventures d'aquests mesos... Sentir la teva veu, mirar les teves mans arrugades i dir-me a mi mateixa que voldria ser com tu. Et trobo a faltar i sé que on siguis amb l'avi i el padrí ja estareu de broma. Això em recomforta, que siguis com sempre has estat.
Per mi sempre seràs un model a seguir, de bon humor,de coratge i de lluita. No va ser el càncer el que se't va endur,vas et tu que vas decidir que ja no volies lluitar. Mai et culparé per això. Vas estar combatent durant molts anys i quan tu vas decidir vas marxar per tenir sempre un ull, nit i dia, sobre nosaltres. Mai et culparé de que no ens esperessis per dir-nos adéu. Crec que ens coneixem prou bé, per saber totes dues que d'aquesta manera és un bon "a reveure"...
Iaieta meva...les teves paraules em falten, el teu humor em falta, les teves mans em falten, els nostres moments em falten...
ESTIMADA iaieta, on ets? Vine al meu costat, cada dia, per eixugar-me les llàgrimes com tantes vegades havien fet, per adormir-me al teu costat, per riure una vegada més, per ser SEMPRE el braç en el qual et recolzes.

ESTIMADA iaieta...et trobo a faltar


http://youtu.be/G4fAuYpFlts