dimarts, 17 de gener del 2012

Ombres perdudes

-Diga'm Glost, què hi faig aqui?
-No és el que volies? No vas tornar a anar a l'església per recomfortar el teu ego? Pregaves amb devocio, després d'anys d'absència. Crec que ho feies per egoïsme. Creies que el teu Déu et salvaria, quan sabies de sobres que només tu podies fer-ho. Has estat hipocrita Clif. Mai has cregut en res més que en tu mateix. Ara hauràs de creure en els altres, formes part d'aquesta societat, t'agradi o no i, quan abans ho acceptis, menys diners gastaràs en psicolegs i psiquiàtres.
- Saps Glost? En realitat sempre he cregut en tot, menys en mi. Aquesta és la veritat.
-Potser hauries d'haver après que al final l'unica cosa que t'acompanya durant la vida, és la teva ombra. L'unica cosa fidel i segura que no t'abandona.
-I què passa quan la perds?
- Si la perds, és que t'has perdut a tu mateix.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada